20 de des. 2010

ORELLETES

Per la iaia Montse




Ufff… quan vaig veure les orelletes!, mare meva!, quins records feia molt i molt de temps que no en menjava!, m’encanten…. De petita recordo que la meva mare en feia tot sovint, és típic de les terres de Lleida, i després ens anem fent grans i em de cuidar la línia i “porfi!, no en facis més!!!” Jajajajaja.. però ahir que vàrem anar a dinar a casa dels meus pares i vaig veure les orelletes allà oohhhh m’hi vaig llençar a corre-cuita!, adéu dieta!!!... Us diré un secret!, ojalà hagués descobert el bloc abans perquè ara menjo com una reina!!! ;)


INGREDIENTS


350 farina normal
60 gr. Oli
60 gr. Sucre
2 ous
1 sobre Royal

Per la infusió:
  1 vas llet , 1 rameta de menta fresca
  1 cullerada de mel
  Suc d’1 taronja exprimida
  1 rameta de canyella


PREPARACIÓ

  
Fer una massa amb la farina, el sucre, els rovells d’ou i el sobre de Royal, tot seguit muntar les clares i afegir-ho a la massa.
A part posar a bullir la llet junt amb la menta, la mel, el suc d’1 taronja i la rameta de canyella, i deixar-ho refredar.
Barrejar la massa amb la infusió, ja freda, fer forma de ‘curro’ i anar tallant la massa en forma de rodonetes i deixar-les reposar entre 1 i 2 hores. Passat aquest temps estirarem les rodonetes de massa fins que quedi ben fina i ho fregirem en una paella amb oli ben bullent tomb i tomb, vigilant que no es trenquin, seguidament escorrerem l’oli i ho arrebossarem amb sucre, encara que jo no vaig arrebossar, vaig tirar-lo per damunt.









9 comentaris:

  1. Te han quedado realmente estupendas, hace mucho que no las como y nunca las he hecho, tendré en cuenta tú receta, espero que le hayan gustado a tú abuela.
    besossssss

    ResponElimina
  2. M'encanten les orelletes i fa segles que no en menjo! La última vegada que en vaig fer potser va ser fa 18 anys i es que la meva mare m'ho va prohibir, deia que deixava la cuina potes enlaire!!!!!!!!!
    Petonets.

    ResponElimina
  3. Jo que sóc de les terres de Lleida no les he provat mai, hauré de posar-hi remei, apa, a fer aquesta deliciosa recepta!

    ResponElimina
  4. Hola,
    T’he trobat per un comentari en el bloc taller de cuina. M’ha fet molta gràcia veure la recepta de les “orelletes”... No sabia com es feien i m’agraden molt. Les vaig provar fa anys en un restaurant a Barcelona que les fan ells mateixos i sempre que vaig estic desitjant que hagin fet per que són delicioses.. Amb el teu permís ara faré un tomb per a la teva cuina. Gràcies, Eri

    ResponElimina
  5. Aquestes orellets són com les que feia el meu avi, que era de Linyola. Quins records!!!

    ResponElimina
  6. la Moni és un crack amb les "ojuelas" jajajaja, fa tant temps que no en menjo! les vostres han quedat genial! petonets

    ResponElimina
  7. Ma. José, Anna i Eri!!!, uffff no sabeu què us perdeu!!!, proveu-les és un VICI!!!, jejeje...

    Mònica, ja saps que et toca!, fer feliç a la Judith!!!! ;)

    Albota!, nosaltres vivim molt aprop de Linyola....

    Petonets i gràcies a totes!!!
    :)

    ResponElimina
  8. he arribat aquí per l'enllaç de la Mònica de coses de Llàbiro. Que bones les orelletes!!! No fa massa en varem menjar i els de casa ja em preguntaven si buscaria la recepta i els en faria. Ara ja no tinc excusa. Vaig a donar un tomb que hi veig coses molt interessants.....

    ResponElimina
  9. Gràcies Catieu, doncs.. vinga!, a fer orelletes!!! jejejej... son boníssimessss
    Jo tb he donat un tomet pel teu bloc i la veritat és què com t'he dit: Genial

    ResponElimina

Gràcies per alimentar el nostre bloc, ens ajuda a seguir endavant!!!!