El cas era que fer fricandó sempre m’havia semblat que era complicat per les queixes que sentia a les mares i sogres.
Però ara que m’he ficat en aquest embolic del bloc, tenia que provar-ho sinó no passava nota amb mi mateixa i aquest diumenge mans a l’obra.
He de dir que porta preparació però el cuinar-ho en sí, no costa gens. Ah! La matèria prima importa molt en aquest plat, normalment es fa amb llenegues o altres bolets de bosc però jo tenia una resta de prunes seques i xampinyons i es tenien de gastar
INGREDIENTS
1 kg de vedella ( tapa plana)
2 cebes grosses
2 pastanagues mitjanes
2 tomàquets madurs
1 l. de brou de carn ( o be fet amb una pastilla de concentrat )
1 copa de conyac
2 fulles de llorer
15 ametlles torrades
2 grans d’all
oli
sal
farina
PREPARACIÓ
Enfarinem els talls de vedella i els fregim un minut per banda en una paella amb un vas d’oli, i els anem col·locant en una cassola. A la paella amb el mateix oli hi fregim la ceba i les pastanagues tallades molt petit, quan la ceba és transparent hi afegim el tomàquet, també tallat petit i deixem fer-lo, quan ens sembla que és cuit hi afegim un got de brou i ho triturem ben fi i ho aboquem a la cassola amb els talls. Courem a foc lent i hi tirarem una copa de conyac, quan s’ha evaporat el licor hi posem les dos fulles de llorer i la resta de brou i ho deixem 30 minuts a foc baix, passats els 30 m. afegim les prunes seques i els xampinyons junt amb una picada d’alls i ametlles, es cou uns 10 minuts més i ja està.
Vinc amb la barra de pa sota el braç!!!!
ResponEliminaOhhh el fricandó!! que bo que és!!
ResponEliminaPetonetss guapa!
Que manera más original de cocinar la ternera, enhorabuena.
ResponEliminaSaludos
Un plat clàssic de tota la vida i boníssim.Cal vetlla per la cuina de sempre.
ResponEliminaAquest diumenge també en vaig fer, amb carreretes (moixernons secs)A casa ens encanta aquest plat!
ResponEliminaBona setmana!
El fricandó és d'aquelles receptes que no passaran mai de moda, oi? I amb les prunes també ha de quedar molt bo.
ResponEliminaQué bo es un plat de fricandó, a mi em sembla un àpat de festa.
ResponEliminaPetons.
Amb prunes no ho he tastat, peró m'encanta la proposta.
ResponEliminaPetons,
Esther
Olá, passei para conhecer seu blog e suas receitas e adorei suas idéias, tem fotos lindas. Estarei sempre por aqui. Um abraço, Marta.
ResponEliminaRepte superat!!
ResponEliminaDoncs trobo que les prunes hi han de doonar un toc molt melós i interessant. Sobretot en la recepta clàssica en contrast ab el gust potent dels moixernons.
Una abraçada!