La primera vegada que vaig sentir el “ mar i muntanya” com un plat, recordo que va ser a la meva mare i que jo era molt joveneta. Devia ser una festa grossa, doncs els escamarlans , (o no sé si era amb gambes ), no era una matèria massa assequible per a la nostra butxaca. També recordo, que va dir que faria aquest plat com una novetat totalment d’avantguarda que li acabaven de dir, i també recordo la cara d’escepticisme del meu padrí i del meu pare, que després varen dir “ com pot ser això de barrejar carn i peix?”.
No cal dir que un cop degustat la cara va ser de total satisfacció i el plat es va anant repetint en festes grosses, com quelcom innovador per a nosaltres.
Tot això hi he pensat al veure la proposta d’aquest mes de Memòries d'una Cuinera, i com aquesta recepta estava pendent de publicar, aprofito i amb ella ens unim a la seva proposta.
INGREDIENTS
8 cuixes de pollastre ( o un pollastre sencer )
12 escamarlans
1 ceba grossa
2 tomàquets madurs
3 grans d’all
100 ml de vi ranci
100 ml de conyac
farina
oli
Picada :
1 gra d’all
10 ametlles torrades
1 branca de julivert
1 pressa de xocolata negra
aigua
PREPARACIÓ
Agafarem els escamarlans ben nets i els posarem a coure en una cassola amb 5 cullerades d’oli, només volta i volta i reservem. En el mateix oli fregim les cuixes una mica enfarinades i també reservem.
Agafem la ceba, el tomàquet i els alls i els tallem a trossos petits i ho posem a fer el sofregit, primer la ceba i l’all, un cop a mig fer afegim els tomàquets i passats 5 minuts hi tirem el vi ranci i deixem reduir baixant a mig foc.
Un cop tenim fet el sofregit, afegim el pollastre i el ruixem amb el conyac i hi tirem la picada que tindrem feta al morter i omplert d’aigua. Quant arrenqui el bull afegim els escamarlans i deixem fer xup xup a foc lent una mitja hora.
Com ens pots posar una foto aixi aquesta hora!!!! Mare meva quina gana!!! Aquest "mar i muntanya" té una pinta deliciosa!!! M'emporto la recepta que penso sorprendre als de casa el proper cap de setmana. Ja t'ho explicaré....
ResponEliminaquina bona pinta!!! i jo menjant una amanideta mentres miro aquesta entrada! aiaiaiaiaiaia. Moltíssimes gràcies per participar al Memòries!!! ens fa molta il·lusió! petonets
ResponEliminaOhhh quin aspecte tant bo!!!! m'encanta!! deixava el que tinc per dinar per posar-me a menjar aquests escamarlans amb el pollastre!
ResponEliminaMolts petonetss
Mare meva, un clàssic fantàstic... quina pinta!! Una gran aportació al Memòries!
ResponEliminaPetonets
Sandra
Com m'agrada la proposta del Memòries aquest mes!!
ResponEliminaAquest pollastre ha d'estar molt bo!! Quina gana, i mira que encara falta per sopar!!
Petons!
Un plat clàssic però que mai et canses de menjar
ResponEliminaPetons
Benvingudes de nou! Espero que la vostra absència no hagi estat per res seriós.
ResponEliminaMoltíssimes gràcies per participar.
Petons.
Aquest és un dels plats més estimats a la taula de casa nostra, boníssim!
ResponEliminaPlat de "barca i pagés, ara bé... aquest no és un plat de "tast de cuina", és un plat de seure a taula i "escoltar" aquets dos sabors que ens dóna la terra i el mar.
ResponEliminaQue vagi de gust¡¡ :-D ;-D