Vaig fer aquestes galetes per regalar a uns bons amics, i he de dir que son boníssimes, ja que fan que no paris de menjar-ne. Tenen aquell gust de mantega combinat amb la melmelada. Deliciós!!!. He de dir que quan les vaig veure al bloc de “Terecetario” pensava que això de dos galetes juntes i melmelada seria difícil, però cal dir que no ho és gens però si que son molt bones. Ah!!!, també hi ha bombons que ja explicarem en un altre post. Les altres galetes que surten son les de coco que estàn aquí.
INGREDIENTS
225 gr de mantega a temperatura ambient
125 gr de sucre
350 gr de farina normal
2 culleradetes de llevat en pols
½ culleradeta de sal
Melmelada de maduixa
Sucre glaç
PREPARACIÓ
Posarem en un bol la mantega i el sucre i ho treballarem fins que quedi com una crema, aleshores afegirem la farina amb el llevat i la sal, això tot passat per un colador de malla fina perquè no quedin grumolls, ho barregem tot fins que quedi integrat, i deixem reposar a la nevera. La recepta deia que eren 15 minuts de repòs, però jo ho vaig deixar 30 minuts ben bons.
Tirem farina sobre el taulell de la cuina i estirem la massa amb un rodet fins que quedi un gruix de 0,5 cm, llavors amb talla pastes de diferents formes anem tallant les galetes, la meitat tal qual i la resta amb un forat al mig, que seran les que ficarem a sobre. Les posem sobre una safata de forn coberta amb paper.
Tindrem el forn escalfat a 180ºC i posarem les galetes, per un temps de 10 minuts, controlant que es fan ràpid.
Un cop fetes i fredes sucarem les que no tenen forat amb la melmelada i les taparem amb les del forat, tirem sucre glaç per sobre i llestos.
Delicioses... ideals per repartir i compartir! Bon cap de setmana! Petons
ResponEliminabonisimes.
ResponEliminaAquests són aquells regals que no tenen preu.
ResponEliminaI tota la raó: el problema es poder parar de menjar-ne!
Una abraçada
Han de ser boníssimes!
ResponEliminaXafardejant de blog en blog he descobert el teu! I trobo moltes receptes amb una pinta espectacular! Però el que m'ha fet molta gràcia és el poema de Martí Pol, molt adient! ;)
ResponEliminaEt segueixo!